Article metodològic que proposa un marc estructurat per dissenyar laboratoris multimodals en neurociència, abordant infraestructura, control ambiental, sincronització i gestió de dades.
Resum
A mesura que els enfocaments multimodals esdevenen cada vegada més habituals en neurociència cognitiva, sorgeix una necessitat creixent de directrius clares per al disseny i la construcció de laboratoris. En aquest treball presentem un marc estructurat per al desenvolupament d’un laboratori de neurociència multimodal, abordant aspectes clau com la selecció de l’espai, el tractament acústic, l’apantallament electromagnètic, el control ambiental, la sincronització de dades i la gestió de dades.
També descrivim la seva implementació pràctica a l’Institut de Neurociència Avançada de Barcelona (INAB), on la instal·lació va ser configurada per donar suport tant a estudis individuals com multiparticipant utilitzant electroencefalografia (EEG), espectroscòpia funcional d’infraroig proper (fNIRS), eye-tracking i biosensors perifèrics.
El laboratori va ser dissenyat per preservar la qualitat del senyal, minimitzar artefactes i promoure la reproductibilitat experimental mitjançant condicions ambientals controlades i procediments rigorosos de sincronització. Les proves de validació van confirmar que l’espai de registre va assolir temps de reverberació inferiors a 0,6 s i va reduir la interferència electromagnètica (EMI) en més de 30 vegades.
En conjunt, aquestes consideracions tècniques i pràctiques proporcionen un model replicable que altres grups de recerca poden adoptar per millorar l’estandardització i la fiabilitat de les dades en entorns de neurociència multimodal.
